A classe vam fer un taller de microrelats amb Paco Tejedo, escriptor valencià de microrelats. Vàrem aprofitar que eixe mateix dia pel matí vàrem fer una videoconferència amb un institut de Mitelene en Lesbos i vàrem fer els microrelats tractant el tema de la crisi dels refugiats.
El principi del microrelat es d'un autor anomenat Espido Freire, encara que la seua versió era d'humor i nosaltres l'hem fet dramàtica.
Llàgrimes a la mar
"L’ofegat va aparèixer dies més tard, unflat, blavós, tumefacte. La seua mare va plorar per ell. El dolor es feia insuportable. La mar no fa cas a ningú. Demà n’hi haurà una altra mare plorant."
Lágrimas en el mar
"El ahogado apareció días más tarde, hinchado, azulado, tumefacto. Su madre lloró por él. El dolor se hacia insoportable. El mar no hace caso a nadie. Mañana habrá otra madre llorando."
Tears on the sea
"The drowned appeared two days later, swollen and blue. His mum cried for him. The pain was unbereable. The sea doesn't notice anyone. Tomorrow another mum will be crying."
Als que vindran després
Als que vinguen, als que se'n van. Als que ni tan sols m'escolten, als que tot el món estima. Als que parlen de tu, de mi, de nosaltres dos. Als que ens miren, que deixen d'envejarnos i que vingan després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada