Qui sóc?

Sóc una brisa lleugera en mig del camp, un somriure perdut entre naufragis d'alguns refugiats, una llàgrima viva quan escolte la notícia d'un altre assassinat, una ànima trencada en un món desigual. La revolució en persona, la justícia quan puc, grite llibertat, lluite pels meus drets, alçe la mà esquerra per canviar el món. Perquè si es pot.
Una sonata de Mozart i una cançó dels Beatles, un poema de Neruda o una cançó a piano. Eixa cançó que no para de sonar a la radio. Eixa que deixa records.
No tolere el maltracte animal, això si que no és art. Ni el racisme, tots sóm iguals. Contra el assetjament escolar i l'homofòbia sempre vaig i tot el que puga contra tot això faig.
Vull gritar venjança juntes però no revoltes, perquè sempre han sigut tan distants i tan distintes. Que canviem el món amb un sospir, convertint les armes en abraçades i la mort en vida. Que las miradas ja no siguen perdudes, que es troben, com cadascun de nosaltres troba alguna cosa pel que lluitar. Que la vida no siga un mar de llàgrimes ni una baralla perduda, ni guerra, ni dolor... que a soles siga vida, perquè tot l'anterior mai ho ha sigut.
Vull gritar-le al món sencer que és llibre, vull gritar llibertat, pau, vull gritar-vos que la fam s'ha extingit , que la mort no existeix i que tot això no es real, vull tantes coses... però no puc.