N'hi ha decisions insignificants i decisions que poden marcar el teu futur. D'aquesta manera vaig arribar jo ací, una mala decisió i unes ganes de menjar-me el món que havia d'eixir de l'infern clàssic del llatí i el grec.
Tampoc podia queixar-me de les meues notes, a la fi i a la cap no eren tan males. Que si, que a veure, podien haver sigut millors, però crec que les poques ganes d'estudiar el batxillerat humanístic podien amb mi. Sempre havia tingut la idea de fer un batxiller artístic o social, però punt número 1 al social havia de fer matemàtiques i jo... no podia amb elles, i punt número 2 al meu institut no hi havia un batxiller artístic. Així que vaig acabar al batxiller humanístic pur, però pur del pur, eixe de "la polis" grega i les declinacions llatines.
Vaig tindre un curs tan horrorós que quan vaig enterar-me que tindríem a l'any següent el batxiller artístic vaig dir "hasta luego Mari Carmen". Bé en realitat va ser al contrari, perquè ara tindria com unes 8 hores a la setmana de música amb ella. Així que com ja m'havia matriculat a l'artístic vaig deixar-me el curs a dues setmanes del final i vaig aprofitar per a estudiar un poc francés i tal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada