El tòpic literari de l'homo viator o home viatger tracta de la vida com un camí, viatge o peregrinació. Com van dir a classe aquest camí és un camí d'aprenentatge on l'home busca saciar les seues necessitats i on és conscient que el final del camí és la mort. En aquest tòpic ta, bé apareixen altres dos que són el tempus fugit i el carpe diem.
Aquest tòpic literari apareix tant en obres famoses de cavallers com el són "Ulises", "Tirant lo Blanc" o "El Quijote", en l'obra més famosa de Dante, "La divina comedia", que tracta sobre el camí cap als inferns i en diverses pel·lícules i obres més modernes, com les obres de Julio Verne "20.000 leguas de viaje submarino" i "La vuelta al mundo en 80 días". Però sense dubte l'obra més famosa on apareix aquest tòpic literari és en "La Biblia", on tot el que passa és un viatge, des de la creació de la humanitat, fins a la mort de Jesucrist,
passant pels seus miracles i passions.
A classe hem treballat sobre com ens condiciona el temps, hem fet un exercici que tractava en contar 30 segons individualment i alçar la mà quan pensarem nosaltres que ja havien passat, després van contar-nos per parelles alguna experiència on havíem arribat prompte a algun lloc i tard i més tard ho vàrem posar tots en comú.
Després de reflexionar sobre aquesta qüestió crec que des del moment del nostre naixement estem condicionats, ja que, cada dia que passa és un dia menys de vida que ens queda. Ací podem observar com apareix el tòpic tempus fugit també. El naixement ens condueix a la mort. En llengua castellana n'hi ha un poema molt famós de Antonio Machado que diu: "Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada