Ni captius ni desarmats

L' exposició que vàrem visitar el passat 21 de setembre al centre cultural "La Nau" que portava com a títol "Ni cautivos ni desarmados", estava dividida en tres parts. La primera d'elles era la sala del "No", on vàrem veure quadres de gent que volia cridar, que volia tindre la seua veu, per a fer bé l'activitat dues companyes es van posar en la pell d'una persona que no té ni veu ni vot i que ni tan sols pot cridar. A les nostres companyes primer els taparen la boca, després les taparen els ulls per a immobilitzar-les i que no pogueren fer res.

En la segona sala que vàrem visitar, vàrem fer un exercici on nosaltres érem morts i observaven tots els quadres que parlaven de mort o que podrien parlar d'ella. A més també vàrem veure fotografies de la guerra civil molt impactants i les vàrem relacionar amb un taller de dramatització que constava en què un grup de persones eren els oprimits i altre grup els opressors i mitjançant un diàleg veiem qui tenia més veu i més poder.

L'exposició estava molt bé i el tema que tractava era molt interessant, també em va agradar molt el taller, ja que en la pell de l'opressor és molt fàcil posar-se però en la pell d'un oprimit no. I per a acabar vull dir que per mitjà de l'art podem denunciar injustícies, podem plasmar allò que realment passa i el podem utilitzar com un medi de lluita contra la classe opressora.