Llistat de blogs

dissabte, 9 d’abril del 2016

Poesia confessional

Es tracta d'un gènere de poesia que va sortir al segle XX a Estats Units, consisteix en l'expressió de detalls íntims de la vida del poeta expressant així els moments de la seua vida i les sensacions que ha tingut en diverses etapes i moments, determinats. Aquesta poesia també es pot denominar poesia autobiogràfica. 

Com ja vaig dir en l'entrada anterior molta gent utilitza el fet d'escriure poesia per a desfogar-se i evadir-se dels seus problemes, però moltes vegades escriuen sobre un altre tema que no els toque tan a fons, bé, la poesia confessional és tot el contrari, escriuen temes que els toquen molt a fons, ja siguen temes que afecten el seu entorn o a ells mateixos.

Podem destacar com a escritor famosos d'aquesta poesia tant en la nostra llengua com una altra a: Silvia Plath, Anne Sexton, Federico García Lorca i el més a prop de nosaltres Vicent Andrés Estellés. 


En relació a aquests poetes i a molts altres han aparegut nou poetes que li posen música als seus poemes i els converteixen en cançons. Escriure poemes i posar-li una música també és un tipus de poesia confessional, perquè encara que quan anem a concert de vegades no ens donem compte de que la lletra d'una cançó pot ser la vida del cantant, moltes voltes ho és.

Jo crec que alguna vegada tots ens hem posat a escriure i ha eixit alguna cosa bonica, ací us deixe alguns veros que vaig fer i hem van agradar, no tenen res d'especial però son d'aquest tipus de poesia i m'agradaria compartir-los amb vosaltres.

Mort que s'apropa,                  Rebels,                        Penes,
que et porta,                          que naixen                   que naixen al son
que et ven.                            i tornen a somiar          de llàgrimes vives, o mortes
                                                                                   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada