Las TIC en las aulas

Augusto Boal: Teatre playback

El teatre playback és un teatre d'improvisació i interacció que incorpora la tradició del contacontes en narrar les experiències personals del públic. El públic participa narrant les seues històries i els actors posen a eixes històries cos i veu. Utilitzen música per a acompanyar i la direcció de l’obra. 

Com vaig arribar a l'artístic?

N'hi ha decisions insignificants i decisions que poden marcar el teu futur. D'aquesta manera vaig arribar jo ací, una mala decisió i unes ganes de menjar-me el món que havia d'eixir de l'infern clàssic del llatí i el grec.

Tampoc podia queixar-me de les meues notes, a la fi i a la cap no eren tan males. Que si, que a veure, podien haver sigut millors, però crec que les poques ganes d'estudiar el batxillerat humanístic podien amb mi. Sempre havia tingut la idea de fer un batxiller artístic o social, però punt número 1 al social havia de fer matemàtiques i jo... no podia amb elles, i punt número 2 al meu institut no hi havia un batxiller artístic. Així que vaig acabar al batxiller humanístic pur, però pur del pur, eixe de "la polis" grega i les declinacions llatines.

Vaig tindre un curs tan horrorós que quan vaig enterar-me que tindríem a l'any següent el batxiller artístic vaig dir "hasta luego Mari Carmen". Bé en realitat va ser al contrari, perquè ara tindria com unes 8 hores a la setmana de música amb ella. Així que com ja m'havia matriculat a l'artístic vaig deixar-me el curs a dues setmanes del final i vaig aprofitar per a estudiar un poc francés i tal.

Hui dia, crec que canviar-me de modalitat va ser una de les millors decisions. La classe que teniem érem una pinya, els professors un luxe i va ser un any meravellós, l'artístic va donar color i música a l'institut i a més també va donar alegria.

La bona persona de Sezuan

Tres déus han baixat a la Terra amb l'objectiu de comprovar si existeix almenys una ànima bona i arriben a la ciutat xinesa de Se Chuan.
A soles n'hi ha una persona que vulga parlar amb ells, la prostituta Shen-té i li deixen diners per a muntar un negoci amb la promesa que ella seguirà sent bona.
L'impossibilitat de Shen-té de crear un negoci que prospere i al mateix temps fer el bé és el gran conflicte de l'obra i per això Brech transforma a Shen-té en dues persones, una la bona i astuta i l'altra la cruel.

El Roto

Ni captius ni desarmats

L' exposició que vàrem visitar el passat 21 de setembre al centre cultural "La Nau" que portava com a títol "Ni cautivos ni desarmados", estava dividida en tres parts. La primera d'elles era la sala del "No", on vàrem veure quadres de gent que volia cridar, que volia tindre la seua veu, per a fer bé l'activitat dues companyes es van posar en la pell d'una persona que no té ni veu ni vot i que ni tan sols pot cridar. A les nostres companyes primer els taparen la boca, després les taparen els ulls per a immobilitzar-les i que no pogueren fer res.

En la segona sala que vàrem visitar, vàrem fer un exercici on nosaltres érem morts i observaven tots els quadres que parlaven de mort o que podrien parlar d'ella. A més també vàrem veure fotografies de la guerra civil molt impactants i les vàrem relacionar amb un taller de dramatització que constava en què un grup de persones eren els oprimits i altre grup els opressors i mitjançant un diàleg veiem qui tenia més veu i més poder.

L'exposició estava molt bé i el tema que tractava era molt interessant, també em va agradar molt el taller, ja que en la pell de l'opressor és molt fàcil posar-se però en la pell d'un oprimit no. I per a acabar vull dir que per mitjà de l'art podem denunciar injustícies, podem plasmar allò que realment passa i el podem utilitzar com un medi de lluita contra la classe opressora.

Eugenia Manzanera, el dia que vaig conèixer a la narradora oral

Eugenia Manzanera és una actriu, directora, guionista i narradora oral que va nàixer a Toledo i que ha treballat al cine, al teatre tant com actriu com a narradora oral i a la televisió. Ha participat en obres de teatre per a majors i per a xicotets però com a narradora oral a soles ha fet aquest tipus d'espectacle per a xiquets, ja que diu que li costa molt connectar amb els adults i els adolescents.

Quant a televisió ha eixit en series de cadenes molt famoses com són Antena 3 on va fer un paper en "Dime quer me quieres" o "Manos a la obra" , Tele 5 on va fer un paper en "Hospital Central" o "RIS" o Televisió Espanyola on va aparéixer en sèries com "Raquel busca su sitio" o "Famosos i família". El fet que haja aparegut en llocs molt importants de l'art escènic ens ajuda a saber que és una persona famosa i important per a l'art. També ha fet cursos de dramatització, interpretació, improvisació, cant, ball i doblatge.

Quan van vindre a classe Eugenia i una altra xica, Eva, el primer que vàrem fer amb ella era parlar sobre les tècniques de dramatització que estaven utilitzant en la classe d'arts escèniques i l'extraescolar de teatre. Vàrem parlar de com trencaven el gel, com escalfaven i com ens posaven a escena, a més de parlar sobre els autors que anavem a vore en classe i les obres que ens cridaven l'atenció.

Com que tenien curiositat pel seu treball ens va contar quines tècniques utilitzava per a atraure els espectadors que en aquest cas eren xiquets molt xicotets. Ens va dir que amb xiquets és molt més fàcil connectar que amb altre públic d'una altra edat pel simple fet que ells s'entretenen amb res. Em va cridar l'atenció el fet que ella deia que no contava contes per a adolescents perquè no sabia quin tema ens podria agradar, ja que estem en una edat que no som ni xicotets ni grans i no a tots ens agraden les mateixes coses o ens interessen els mateixos temes. Va dir que volia aprendre a tractar amb els adolescents perquè era com una assignatura pendent.

En conclusió, crec que la seua professió és molt interessant i que també m'agradaria conéixer de prop com es viu el món del cinema i la televisió i quina va ser la seua experiència. Espere que prompte és decidisca a contar narracions a adolescents i que vinga a contar-nos alguna cosa.

Les tres germanes- Anton Txékhov

Les germanes Prozorov - Masha, Olga i Irina - viuen amb el seu germà Andrei, en una casa rural de la Rússia profunda. Un any després de la mort del pare, finalitza el dol, i la família confia en l'inici d'una nova vida a Moscou, on va transcórrer la seva infància. 

Estan fastiguejades de la seva situació actual: Olga, soltera que veu transcórrer els anys sense contraure matrimoni; Masha, esposa d'un antic mestre, al qual percep com un mediocre; i Irina, la més jove que encara creu en el futur. 

En el llogaret s'acaba d'instal·lar un regiment, i la seva presència anima lleugerament la trista existència dels Prozorov. Masha i Irina són objecte de les pretensions amoroses d'alguns dels soldats. No obstant això, el destacament abandona el poble, enfonsant les esperances de les germanes.

Olga accepta finalment el lloc de directora de l'escola local i les tres, finalment, es conformen amb el seu destí.

Vídeopoema: Les roses recordades

La meua companya Maria i jo, amb la col·laboració del seu germà hem decidit fer un vídeopoema basat en el poema "Les roses recordades" de Salvador Espriu. Per a fer-lo hem utilitzat eines de gravació de vídeo i àudio, i de muntatge de vídeo i àudio. Les imatges que apareixen al vídeo és com una petita descripció del significat del poema. Ací us deixe el nostre vídeo.

400 anys sense Shakespeare i Cervantes

Miguel de Cervantes i Saavedra va nàixer a Alcalá d'Henares el 29 de setembre del 1547 i va morir a Madrid l'any 1916. Va ser un soldat, novel·lista, poeta i dramaturg espanyol. És considerat la màxima figura de la literatura hispànica i es universalment conegut per la seua novel·la de cavalleria "Don Quijote de la Macha", la primera novel·la moderna. La data de la seua mort la comparteix amb una altra figura molt important de la literatura universal com és William Shakespeare.

William Shakespeare va nàixer a Strarford-upon-Avon segons el calendari julià el 26 d'abril del 1564 i va morir el 23 d'abril del 1616. Va ser un poeta, dramaturg i actor anglés. Es conegut per moltes obres però les més importants de la seua carrera com escriptor són "Romeo y Julieta" y "Hamlet". A més, Shakespeare va fundar el teatre més important del seu temps "The Globe theatre". 

Aquest any ha fet 400 anys des de la mort d'ells dos i moltes televisions han fet eco amb la notícia, moltes de sèries de televisió han fet homenatges als dos escriptors, per exemple "El ministerio del tiempo" que va dedicar un capítol a Cervantes o per exemple "Castle" que va dedicar un capítol a Shakespeare. Altres televisions han fet documentals contant la seua vida o les seues obres, ui a més en eixos documentals apareixia gent contant les seues experiències en llegir els seus llibres o representar-los.

Fotofilosofia

La fotofilosofia és una manera de fer preguntes retòriques sobre la nostra vida, preguntes que sempre hem pensat però que no tenen resposta. Ací deixe el meu PPT fet amb fotos meues i amb fotos d'Internet i amb frases totes inventades per mi. Al final del PPt he afegi un mix de cançons.

Personatges literatura universal

En aquesta entrada destaque uns dels tants personatges famosos de la literatura universal, els autors famosos que apareixen són Miguel de Cervantes, William Shakespeare, Gustave Flaubert, Homer, José Zorrilla, Fernando de Rojas i Sófocles. Alguns d'aquestos autors com Cervantes o Shakespeare tenen obres molt famoses i molt importants per a la literatura, ja siga per la forma en la qual estan escrites, pels temes que tracten o pels personatges que creen.

Així deixe un Power point amb els personatges següents: Helena de Troia, Antígona, Alonso Quijano, Hamlet, Emma Bovary, Ulises, Don Juan, Macbeth, Scherezade, Romeu i Julieta, La Celestina, Edip, Lazarillo de Tormes, Beatriz i Penélope. A més he posat un vídeo recopilatori de la història de la literatura on apareixen els personatges, els corrents i els autors més importants.

Tablero pinterest "Bodas de sangre"

Bodas de sangre es una obra teatral de género dramático escrita por Federico García Lorca, hace unos días publiqué una entrada con un PPT de la obra. Además hice un kahoot que es un juego en el que aprendes por medio de preguntas sobre la obra. https://play.kahoot.it/#/k/67669fea-c21f-4bbe-a8c6-87606ea25820 

A parte de esto, también he creado un tablero de Pinterest sobre la obra, con imágenes de la misma, tanto en teatro como en la película que está basada en esta "La Novia", también está en el tablero la banda sonora o vídeos con escenas de la misma. Aquí dejo el tablero de pinterest. Es un drama que recomiendo leer y representar, ya que está basada en hechos reales y es bastante interesante. En cuanto al contenido poético de la obra, me parece que son versos muy bonitos.

Hace unas semanas, en el instituto hubo una representación de la obra en la cual salían profesores, personal docente y antiguos alumnos del centro. Fue una representación realmente espectacular y muy emocionante, yo por ejemplo acabé llorando. No estaría mal representarla en clase.

Activistes dels Drets Humans a l'institut

El grup d'activistes de l'IES Isabel de Villena està compost per uns 12- 13 alumnes de primer de batxillerat, uns quants de quart i diversos professors que donen classe a tots els cursos, sense oblidar a la nostra directora i al nostre vicedirector. A més Maria Escalona, una de les coordinadores de l'ONG "Amnistía Internacional" quasi sempre ens acompanya a les reunions i ens planteja activitats.

El nostre treball a l'institut crec que és molt important, ja que no a soles parlem i tenim reunions, sinó que també intentem conscienciar a la gent, donem xarrades per les classes perquè els alumnes tinguen la suficient informació per a ser conscients dels problemes que existeixen al món, i una de les parts més importants del grup és que realitzem activitats, siguen dins o fora de l'institut i ja siguen manifestacions, xarrades, peformances, etc...

Algunes de les activitats que més recorde va ser un "Lib dup" el dia de la Pau on vàrem participar tot l'institut reivindicant i defensant els Drets Humans. Uns anys més tard vam fer un rap contra el racisme també amb Amnistia Internacional i amb l'ajuda de "Pez en el agua" per a gravar l'acció.
A més una altra activitat que no se m'oblida és la reivindicació que vàrem fer pels 43 estudiants desapareguts a Mèxic o pel naufragi a Lampedusa.
Caldria destacar també el dia de la Pau d'aquest any que el vàrem dedicar al drama dels refugiats, o per exemple el dia de la dona que vàrem fer una acció per totes aquelles dones que han mort al seu pis assassinades per violència de gènere.

Per a finalitzar m'agradaria posar-vos en aquesta entrada el vídeo de la performance que vàrem fer en plenes falles al centre de la ciutat per a dir no a l'acord entre Turquia i Europa, va ser realment emocionant i molta gent es va conscienciar més o almenys va tindre més informació des d'aquell dia. En aquest vídeo a més d'alumnes i professors del nostre institut, apareix gent d'Amnistia, de València Ciutat Refugi, familiars de nosaltres i molta gent que no està d'acord i volia denunciar el pacte.  Espere que us agrade, us emocione i us consciencie.

Graduació curs 2015- 2016

El divendres passat vàrem acomiadar als alumnes de segon de batxillerat en la seua graduació, per a l'acte havíem preparat diverses sorpreses i havia vingut gran part de la família i amics de cadascun dels alumnes que es graduava. Va ser un acte molt emotiu en el vàrem participar alumnes de molts cursos, professors, la nostra directora i fins i tot els alumnes graduats.

L'acte va començar amb un discurs per part de la directora i la posterior entrega d'orles, que va ser un moment molt emotiu, després les tutores dels dos cursos van fer un xicotet discurs donant l'enhorabona als seus alumnes i els van desitjar molta sort, a més tant una de les tutores com els alumnes, com els que estàvem allí vam plorar. Després de les intervencions de les tutores va arribar la primera sorpresa de la vesprada, un alumne o dos de cada curs vam llegir un discurs i un tros d'un poema per a tots els graduats.

També van intervenir els protagonistes del dia, vam preparar un power points als seus professors amb les seues frases mítiques i ens vàrem riure molt amb ells, més tard va intervenir Àngels, a qui els alumnes havien encarregat fer el seu discurs. Va ser un discurs emocionant i va nomenar a tots els alumnes un per un, com més tard van fer Andrea i Anna amb els professors. 

Per a acabar una vesprada tan genial, el cor de professors de l'institut va interpretar una primera cançó amb acompanyament instrumental que s'anomenava "Hallo Django" i una altra dedicava als que s'anaven de l'institut graduats "Viatge cap a Ítaca", aquesta última va ser interpretada pel cor i per les alumnes de música de primer de batxillerat, una antiga alumna de l'institut i un alumne de ciències. Va ser un moment molt emotiu i molt aplaudit pel públic. A més després d'aquesta i última sorpresa vàrem fer una picadeta al pati de l'institut on vàrem poder acomiadar-nos de tots els amics i companys. L'any que bé ens toca a nosaltres, esperem estar a l'altura.

Luis Buñuel: "Un perro andaluz"

Els 6 barrets de pensar

A classe hem fet una activitat per grups que tractava sobre les diferents formes de pensar i d'actuar front un problema i els punta de vista i criteris que teníem per a opinar sobre eixe mateix problema. També hem descobert el que caracteritzava a cada color, com bé posa en la imatge de baix, el blanc es caracteritza pels fets i les dades, el roig pels sentiments i l'intuïció, el negre per a les dificultats, el groc és positiu, busca la positivitat, el blau és la facilitat i el verd la creativitat.

L'activitat consistia a elegir un barret d'un color, n'hi havia de color blanc, roig, negre, groc, verd i blau i havíem de posar-nos en grups segons el color que havíem triat. Quan estaven els grups fets havíem de dir que ens transmetia el color, perquè l'havíem agafat, un adjectiu, un verb i un substantiu que l'identificara, amb qui sentit s'identificava, els sentiments que transmetia i les frases o tics corporals que identificàvem amb ell.

El meu per exemple era el verd i és el color que busca alternatives davant un problema, una discussió, etc... M'he sentit molt identificada amb el meu color perquè és el color de la creativitat, del moviment i de la provocació, a més és un color que genera idees per molt boges que siguen, si surten bé, surten bé. Després de descobrir el nostre color, hem analitzat el color contrari, en el nostre cas era el blau i era un color controlador, que volia tindre la situació en ordre i hem comentat a classe cada grup el seu color i el contrari.

Per a acabar hem fet un xicotet debat i hem resolt el conflicte que es plantejava segons el criteri del nostre color i segons com l'havien resolt la gent que pensara com els criteris del color deien. Per exemple en el color roig hem aprofitat per a donar la nostra opinió, ja que és el color de la intuïció i de l'opinió, en el blanc hem aprofitat per a trobar els avantatges i desavantatges, en el groc per a buscar la part positiva i en el negre la negativa, en el nostre, que era el verd les diferents alternatives i en el blau la solució final al problema. Ha sigut una activitat molt interessant i ens ha servit per a poder parlar un poc tots respectant el torn de paraula i moltes vegades fins i tot per a parlar des d'una postura contraria a la nostra.

Moviment literaris: poesia de compromís social

Antologia de figures retòriques

García Lorca: "Bodas de sangre"

Antologia poètica per autors

Homo viator. Com ens condiciona el temps?

El tòpic literari de l'homo viator o home viatger tracta de la vida com un camí, viatge o peregrinació. Com van dir a classe aquest camí és un camí d'aprenentatge on l'home busca saciar les seues necessitats i on és conscient que el final del camí és la mort. En aquest tòpic ta, bé apareixen altres dos que són el tempus fugit i el carpe diem.

Aquest tòpic literari apareix tant en obres famoses de cavallers com el són "Ulises", "Tirant lo Blanc" o "El Quijote", en l'obra més famosa de Dante, "La divina comedia", que tracta sobre el camí cap als inferns i en diverses pel·lícules i obres més modernes, com les obres de Julio Verne "20.000 leguas de viaje submarino" i "La vuelta al mundo en 80 días". Però sense dubte l'obra més famosa on apareix aquest tòpic literari és en "La Biblia", on tot el que passa és un viatge, des de la creació de la humanitat, fins a la mort de Jesucrist, 
passant pels seus miracles i passions.

A classe hem treballat sobre com ens condiciona el temps, hem fet un exercici que tractava en contar 30 segons individualment i alçar la mà quan pensarem nosaltres que ja havien passat, després van contar-nos per parelles alguna experiència on havíem arribat prompte a algun lloc i tard i més tard ho vàrem posar tots en comú.

Després de reflexionar sobre aquesta qüestió crec que des del moment del nostre naixement estem condicionats, ja que, cada dia que passa és un dia menys de vida que ens queda. Ací podem observar com apareix el tòpic tempus fugit també. El naixement ens condueix a la mort. En llengua castellana n'hi ha un poema molt famós de Antonio Machado que diu: "Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar".

La tribu dels somnis

Avui hem anat tota la classe a l'espai Inestable a veure una representació, però abans de veure-la hem fet un taller amb Rafa Palomares i un actor. La primera part del taller consistia a fer emocions amb les mans, no soles amb les mans però si havien de ser l'element clau en la representació. Després hem unificat tres dels gestos que havien fet i cadascú ha fet una xicoteta representació amb frases.

La segona part del taller era igual però aquesta vegada en lloc de les mans, hem utilitzat les expressions de la cara i després hem fet una altra representació on la cara i les mans havien de fer el gest contrari. En aquesta part també ens hem posat en parelles i hem narrat una anècdota, mentre la nostra parella contava l'anècdota amb signes. Aquesta part ha sigut molt divertida.

Per a finalitzar el taller en fet una representació del poema "La muralla" de Nicolás Guillén, cadascú de nosaltres tenia una frase i un gest en concret per a eixa frase i en l'última part primer fèiem cor les xiques per una banda i els xics per altra i després tots junts. Quan hem acabat de dir la poesia ens hem posat tots amb les mans entrellaçades i junts i hem format una muralla.

Després del taller hem anat a veure l'obra de teatre "La tribu dels somnis" dirigida per Ana Gascón, l'obra tractava dels somnis que tenien uns adolescents i de com reaccionaven respecte a ells. M'ha agradat molt per exemple la part en la qual un xic somniava que la societat no el volia i que ell no era ningú, perquè encara que per a ell era un somni a la nostra edat molta gent sent això. També m'ha agradat la part de després en la que una de les actrius reivindicava que la dona no ha de ser com el rol que posa la societat sinó que ha de ser com realment és, lliure.

En acabar l'obra de teatre hem anat amb els actors i els seus professors a dinar al riu on hem fet un xicotet joc per a acostar-nos a ells i conèixer-nos, consistia a abraçar, agafar i més tard ballar amb ells. Ha sigut una experiència molt bona, perquè hem conegut a gent nova i ens han donat alguns consells per a fer teatre i més coses. Ací baix deixe el vídeo d'una part del taller que hem fet.

El meu *jo poètic*

La poesia la qual el seu tema és el "jo poètic" és aquella en la qual l'autor sent i s'emociona realment amb tot el que ha escrit als versos. A més no és a soles això sinó que a vegades en aquesta poesia l'autor fa la seua descripció tan físicament com personalment.

A classe per exemple hem treballat el poema "Jo" de Narcís Comadira, el nostre treball era llegir aquest poema i sense canviar les paraules que estaven en negreta construir el nostre poema propi.

Després d'haver-hi construït el nostre poema personal que parlara de nosaltres havíem de fer un pòster poètic amb una fotografia que o bé haguera de veure amb el poema o amb nosaltres. Per exemple la versió del poema que vàrem veure portava un dibuix de Pau Alabajos tocant la guitarra i una frase seua, jo he escollit una imatge de Sara Herranz que és una dona amb un cor que li tapa tota la cara, i l'he escollit perquè crec que reflectia molt bé que l'amor és cec, el cor li tapa els ulls i per tant no pot veure més enllà.

Ací us deixe el pòster poètic amb el meu poema personal, parle de com sóc físicament i personalment, els meus gustos, el que faig i el que voldria. Espere que us agrade.

Trobades d'escoles en valencià 2016

Com cada any Escola valenciana i moltes entitats que col·laboren amb ella han fet les trobades d'escoles en valencià, aquest any ha sigut al barri de Patraix, un barri ple d'art. El lema d'aquestes trobades era "Un país d'escoles" i van participar moltes escoles, instituts i fins i tot associacions que es comprometen amb la nostra llengua i la nostra cultura.

El primer que vàrem fer va ser una cercavila pel barri amb les diverses escoles i on per primera vegada després de molts anys van participar les autoritats de la comunitat i de la localitat. En aquesta cercavila cadascú dels instituts portava una pancarta amb el nom del seu institut i una frase representativa.
Quan va acabar la cercavila vam passar per la plaça on estaven els tallers i s'anomenaven a tots els instituts i escoles per a donar-los un regal per participar en aquesta activitat. Aquest any ens sonaren una placa commemorativa que era un arbre amb el lloc on s'havia fet. Ens venia molt bé, ja que el nostre institut es centrava en l'horta aquest any.

El taller que nosaltres vam fer era un taller de fer plantetes per a lluitar per l'horta, però a més d'aquest taller vam portar els dibuixos que vam fer per a carnestoltes els alumnes de primer de batxillerat artístic i el nostre fotocall amb globus escrits amb frases o dibuixos, que va ser tot un èxit, ja que a la gent sempre li agrada molt fer-se fotos. Van participar en aquesta activitat tant com professors i la nostra directora de l'institut, com alumnes, gent de l'AMPA de l'institut o familiars de la gent del institut. 

També vàrem anar a donar una volta per la plaça per a veure els altres tallers, per exemple van veure un taller on es feien corones o un altre on explicaven regles d'ortografia i jugàvem amb les paraules. A més de tallers n'hi havia llocs on es podien comprar llibres en valencià i samarretes tant de les trobades com d'educació o d'altres.

En conclusió, és una activitat en la qual crec que havien de participar més alumnes perquè sempre aprens alguna cosa nova i coneixes a gent nova, i vull destacar que em fica molt contenta que les autoritats hagen participat enguany en aquestes trobades perquè crec que defensar la nostra cultura i la nostra llengua també és el seu treball.

Poesia de compromís social

 Aquest era el tema que tenia sobre la poesia, el vaig agafar perquè és un tema que m'interessa molt, té que veure amb la lluita contra les injustícies i amb la gent que se comprometeix amb elles, que lluita per canviar el món. Els poemes que he trobat m'han agradat molt perquè sóm de la meua manera de pensar que era altre motiu pel qual havia agafat aquest tema. Ací us deixe el PPT preparat del tema amb jocs i amb poemes i cançons.

Poesia amb Rafa Palomares

La setmana passada vam fer amb Rafa Palomares, director del Teatre Inestable, que ha dirigit un espectacle que vam veure nosaltres, "Diaris d'adolescència", on dues dones evoquen els problemes de l'adolescència mitjançant els seus diaris i les seues poesies.

A classe el primer que vam fer és llegir una poesia, com que era la segona hora del matí primer ho vam fer malament però després ja estàvem més animats i li posàvem més emoció. A més vam llegir cadascú de la classe un vers o dos d'eixa poesia i alguns fins i tot ho vam fer a cor, és a dir, dues persones llegien la mateixa frase a la vegada.

Després, individualment vam escriure era poesia, com l'entenien nosaltres, les seues característiques, qui ens feia olor de poesia, on trobem comportament poètic, que passaria si tots fórem poetes i finalment i havent fet tot això, una altra vegada que era poesia. Quan vam contestar individualment, vam posar en comú totes les respostes i amb les paraules clau que més havien eixit en totes les definicions vam fer una definició conjunta final.

La segona part del taller consistia a agafar uns materials i primer amb professor dir com seria un professor d'eixe material, per exemple un professor de pedra és un professor que ho té tot molts estructurat i que és molt dur amb els alumnes. Quan ho vàrem fer de tots els materials vam fer-ho amb adolescents, per exemple un adolescent de plastilina és aquell que no té quasi personalitat, que es manipula amb facilitat. Aquesta activitat també la feien a l'obra de "Diaris d'adolescència" amb els tipus de pares.

Va ser una activitat molt interessant, primer perquè a mi m'agrada molt la poesia i crec que és necessari que aprenguem sobre ella, per exemple jo vaig aprendre que la poesia és tota una metàfora, i després perquè aprendre sobre el segon taller que vàrem fer, sobre el rol que a vegades posem a la gent o els prejudicis que tenim em pareix molt interessant.

Relatos salvajes

A classe de cultura audiovisual hem vist diversos episodis de la pel·lícula "Relatos Salvajes", una pel·lícula argentina de l'any 2014. La pel·lícula es basa bàsicament en la pèrdua de control dels seus personatges i en el plaer d'eixa pèrdua de control, que creua la línia de la civilització amb la de barbàrie.

En aquesta peli apareix el paper del bon salvatge o llei de la selva, és a dir, el món és com la selva on el més gran es menja el més dèbil, és una oposició del món lliure de lleis que seria la selva i el món ple de normes que seria la civilització.

És una pel·lícula que ha estat nominada a molts premis i que s'ha portat molts d'ells, una pel·lícula que mostra clarament exemples de bajanades per les que moltes vegades perdem la calma i ens tornem agressius o fem bojeries.




El primer capítol que varen veure tractava de l'odi que tenia un home a tota la gent que l'havia fet malament, reuneix a tota la gent en un avió pilotat per ell, sense que ells saberen res una casualitat fa que la seua ex i un altre tripulant de l'avió parlaren d'ell. A poc a poc van descobrint que tots coneixien a la mateixa persona i que estaven allí reunits i tancats per ell, que era qui pilotava l'aparell.

Analitzant la conducta d'aquest home podem dir que en aquest cas és la llei de la selva però al contrari, ja que el que tenia el paper de xicotet abans, que tos l'enfonsaven i que tots es comportaven malament amb ell era l'home. Tanmateix l'home era el gran, ja que ha pesar d'haver sigut la víctima durant molt de temps, ara havia aconseguit fer-les la vida impossible a tots els altres.

El capítol següent tractava d'una dona que per primera vegada té prop a l'assassí del seu pare i vol fer alguna cosa per a venjar-se. La dona que està en la cuina amb ella li proposa enverinar-li amb verí per a rates, però quan li trau el plat a l'home apareix el seu fill i menja del plat que estava enverinat. El fil comença a trobar-se malament i el pare comença a pegar-li a la cambrera, aleshores la dona de la cuina agafa un ganivet i el mata per l'esquena. 
La conducta de venjança no és l'adequada per molt menys és adequada la conducta que va tindre la dona de la cuina, va assassinar una persona sense pietat i sense pensar-ho massa.

Finalment, l'últim capítol tractava sobre un home que viatjava tranquil·lament per la carretera i que va insultar al de davant perquè no parava de molestar-lo. Quan l'home va punxar una roda l'altre va aprofitar i va fer-li la vida impossible, va pegar-li, va fer que el cotxe caiguera al mar..., van començar una baralla fins que al final van morir els dos per una explosió dins d'un dels cotxes.
L'actitud que va tindre el primer home de molestar per molestar no és gens agradable, la del segon tampoc però crec que va perdre els papers i va insultar amb motius. La conducta de després tampoc la veig molt adequada, mantenen una baralla sense motius, perquè és una bajanada el motiu de la seua baralla.

És una pel·lícula molt interessant que mostra les conductes dolentes que moltes vegades té la gent, que no són gens correctes i que afecten a moltes persones tant físicament per exemple en el cas d'un assassinat, a la persona a qui assassina tant psicològicament a les persones que es troben al voltant. M'ha agradat molt la peli perquè és propera al públic i es veuen molt bé els temes i les causes i conseqüències de les coses, amb una miqueta d'humor.

Why English

La companyia de teatre CRIT es va crear a València a finals de l'any 2008. Els objectius de la companyia es centren en la divulgació del nostre patrimoni teatral i cultural a través del teatre i en la comunicació amb noves formes de treballar teatre.

L'obra que hem vist nosaltres estava inclosa dins del projecte "Escena Jove" de la companyia, ens van dir que era la tercera vegada que feien eixa obra, pel que ens van sentir molt agraïts.

L'obra tractava d'un jove músic i actor, Xavi Cubas, que estava en l'atur feia ja molt de temps i a qui els amics i la gent el recomanaven anar a Londres per a provar sort. Com que Xavi no sabia res d'angles va apuntar-se a unes classes de "Extreme language learning" per a aprendre el més ràpid possible. Quan va arribar a l'acadèmia es va enamorar d'una professora d'anglès, però no era la seua. 

El seu professor era Helios, un australià que aparentment donava les classes com tots els professors però que va fer una ensarrona per a què Xavi aprenguera anglés, va fingir que devia diners a una mafia i que estaven encerrats a l'aula, d'aquesta manera els anaven passant coses com per exemple que aquesta gent els tallara la llum o que a Helios l'assassinaren. Quan Xavi estava molt nerviós per l'assassinat d'Helios aquest va alçar-se i va dir-li que s'anara que ja sabia parlar anglés.

Crec que va ser una obra molt interessant, ja que, a més que ens ha fet reflexionar sobre la importància d'aprendre altres llengües tant per a viatjar, com per treballar..., en l'obra també hem aprés bastant anglés, per exemple jo m'he donat compte que entenia tot el diàleg en anglés. Altra cosa que també m'ha agradat molt és que es barrejara la música amb el teatre, dos peces fonamentals a l'art i que haurien d'anar sempre lligades.

M'ha agradat molt l'obra, ha sigut molt divertida i me l'ho he passat molt bé, i també m'ha agradat el col·loqui de preguntes que hem fet després amb els actors i les opinions de tots els que estaven veient l'obra.

Jornades de teatre a Sagunt

La setmana de l'11 al 17 d'abril es celebren a Sagunt els "Ludi Saguntini" que consisteixen a fer tallers d'indumentària, de cuina, de joies, de pintures romanes. Els tallers solen estar organitzats per gent que treballa en projectes relacionats amb el teatre romà i amb la vida que feien els romans.
A més eixa setmana solen fer moltes obres de teatre tant de comèdia, com de tragèdia, obres originals i obres actualitzades als nostres temps i en diverses llengües.

Aquest any hem anat al teatre els alumnes de llatí de quart, de primer i segon de batxillerat, els alumnes de grec de batxillerat i els alumnes del batxillerat artístic. El primer que vàrem fer va ser veure els tallers i inclús crec que algú va participar fent alguna cosa. Després vàrem pujar al teatre i vàrem veure l'obra d'Edip Rei, una tragèdia que tracta sobre la fatalitat del destí d¡una familia. Els alumnes de literatura ja l'havíem treballat i sabien que anava, però no l'havien vist representada encara. 

Després de dinar vam veure una obra que es deia "Las Termoforias", tractava sobre Aristofanes, un escriptor clàssic que parlava molt malament de les dones i que quan elles van celebrar la festa que dona nom al títol de l'obra volíem matar-lo, aleshores Aristofanes va col·locar un esclau vestit de dona entre elles per a investigar que deien d'ell. I així van passar moltes coses.

Crec que aquesta obra va agradar molt més que l'altra, ja que era una comèdia i fer riure al públic sempre fa més fàcil veure una obra, a més que el llenguatge estava molt adaptat a l'actualitat i el tema era bastant interessant. En conclusió, és el tercer any que vaig i a pesar de la calor sempre val la pena, ens ho passem molt bé amb les altres classes i sempre descobrim coses noves, com per exemple que la nostra companya Paula havia guanyat un premi d'un concurs de llatí, fet que ens va alegrar a tots molt.

Shakespeare: Julio César

En literatura universal hem fet un PPT d'una obra de Shakespeare que nos agradara, el PPT havia de constar d'una portada, imatges, resum de l'obra, temes i subtemes, argument, personatges i característiques, conflicte, estructura de l'obra i altres multimèdia on la podiem trobar. Ací deixe el meu PPT de l'obra "Julio César"

La liberté guidant le peuple

Amb motiu del projecte Erasmus amb França, els francesos han treballat a la seua classe el quadre de Pablo Picasso "El Guernica", van manar-nos unes preguntes que havíem de contestar i vàrem fer un vídeo amb imatges del quadre i on cadascú de la classe contestava la seua pregunta. Les preguntes les féiem en francés i els altres les contestaven en castellà. També vàrem fer un trencaclosques gegant del quadre i el vàrem representar nosaltres agafant cadascú un personatge i imitant els seus gestos i posicions. 

 A la nostra classe hem treballat "La libertè guidant le peuple" de Delacroix, per a començar a treballar aquest quadre hem buscat informació, per exemple sabem que el quadre va ser pintat en França, que és de l'època del Romanticisme, el significat dels seus personatges, el que significa la bandera que porta el personatge principal (llibertat, igualtat i fraternitat) i moltes coses més. Ahir a l'aula d'informàtica vàrem crear un tauler de Pinterest on hem de posar les imatges de les diferents versions del quadre, com per exemple dibuixos, crítiques, pel·lícules... Ací deixe el meu tauler.

Sigue el tablero Delacroix de Alicia en Pinterest.

Poesia visual

La poesia visual és eixa poesia on la imatge predomina sota els altres components, és a dir, no ha de ser a soles una imatge, pot ser imatge amb text però la imatge ha de destacar. Els creadors d'aquesta poesia es mouen entre la poesia i altres arts com la pintura, el teatre o la música.

Un tipus d'aquesta poesia que és molt famosa és el cal·ligrama, consisteix a fer una figura amb paraules, és a dir, no dibuixant la figura sinó que mitjançant les paraules el contorn de la figura queda remarcat. D'aquesta manera el dibuix que ha quedat amb els versos té a veure amb el tema. Els cal·ligrames es poden fer en totes les llengues, ja que n'hi ha poesia en totes.

Un altre tipus de poesia visual és mitjançant dibuixos o pintures, es tracta d'una imatge que et fa reflexionar i té un significat concret, moltes vegades aquesta poesia va acompanyada d'un xicotet text però altres no. Aquest tipus de poesia m'agrada molt perquè la gent pot reflexionar i interpretar un poema d'altra manera diferent de com és. Dos artistes actuals d'aquest tipus de poesia són la valenciana Paula Bonet i Sara Herranz.

                                        

L'últim tipus de poesia visual és la poesia visual simple, és a dir, un dibuix que represente algun vers i que es puga interpretar de diferents maneres, es pareguda a l'anterior però en aquesta els dibuixos són més esquemàtics i estan més relacionats amb el tema del poema. Els autors més importants d'aquesta poesia són Guillaume Apollinaire,Oliverio Girondo...

En conclusió, la poesia visual és tan important com l'escrita o recitada i està moltes voltes lligada a la poesia cantada, ja que per exemple quan un grup utilitza algunes de les eines com els dibuixos per a fer els seus videoclips, i moltes voltes és al revés, els dibuixos utilitzen lletres de cançons.

Vicent Andres Estellés

Vicent Andres Estellés, Burjassot 1924- València 1993. 

És considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i el poeta més gran que ha existit al País valencià des del segle vint fins a l'actualitat i de segur que ho seguirà sent. 

Va escriure diversos poemes amb temàtica social, destacant al País valencià i va rebre mols premis per la seua poesia. Els seus poemes han segut musicats i recitats per altres poetes, cantants... i gent de tot lo món.

Les cites més famoses d'Estellés són: 
-  "Perquè no hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot"

- "La nit és el moment postrer del meu naufragi, escric una sal mentre unes ones m'emplenen els pulmons".

Ací baix deixe un poema d'Estellés, no és el més famós però m'ha agradat molt pel que m'ha trasmés. És un poema que reflexa els sentiments d'un demà que li agradaria a l'autor.

DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ

Animal de records, lent i trist animal, 

ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes 

haver viscut alguna volta en alguna banda. 

Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos. 

No els versos estellats, apressats, que escrivies, 

sinó els versos solemnes —solemnes?— del record. 

Et permets recordar amb un paisatge i tot: 

les butaques del cine, el film que es projectava, 

del que no vàreu fer gens de cas, està clar; 
i evoques l'Albereda, les granotes del riu, 

les carcasses obrint-se en el cel de la fira, 

tota València en flames la nit de Sant Josep 

mentre féieu l'amor en aquella terrassa. 
Animal de records, lent i trist animal, 

ara evoques i penses la carn fresca i suau 

per on les teues mans o els teus besos anaven, 

la glòria d'unes teles alegres i lleugeres, 

els cavallons de teules rovellades, la brossa 

que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules. 

Animal de records, lent i trist animal.

Ací també deixe un vídeo de Pau Alabajos recitant el famós poema "Assumirás la veu d'un poble". Personalment crec que és una bona versió recitada del poema, n'hi han moltes però Pau Alabajos és un dels cantants per excel·lència a València i un bon recitador de poemes, tant d'Estellés com d'altres.

Llegim i piulem poesia

Com he posat en entrades anteriors la poesia és uns dels mitjans que utilitzem a la nostra vida per a mostrar els sentiments. Jo he utilitzat una altra ferramenta que sobretot els jóvens de hui dia utilitzem per a expressar-nos són les xarxes socials. A més de donar a conèixer versos de poetes que escriuen en la nostra llengua, també m'ha servit per a conèixer altres, ja que altres companys de classe o de l'altra classe també han fet aquest treball.

Amb els tweets que hem posat la meua companya de ciències, Irene, i jo he fet un vídeo recopilatiu posant.li de fons un poema musicat de Vicent Andrés Estellés, un dels seues poemes més famosos "Assumiràs la veu d'un poble". Cal destacar que hem posat els tweets amb els hashtags convenients que són els següents: #llegimipiulem #poesianecessària #poesiadebutxaca encara que en alguns dels tweets no hem pogut posar els tres perquè no cabien.

Bé ací us deixe el treball que he fet, recomane llegir el màxim de versos que pugueu perquè són interessants i us poden agradar. I també recomane que escolteu la lletra de la cançó i investigueu més enllà del que jo he posat.

Poesia confessional

Es tracta d'un gènere de poesia que va sortir al segle XX a Estats Units, consisteix en l'expressió de detalls íntims de la vida del poeta expressant així els moments de la seua vida i les sensacions que ha tingut en diverses etapes i moments, determinats. Aquesta poesia també es pot denominar poesia autobiogràfica. 

Com ja vaig dir en l'entrada anterior molta gent utilitza el fet d'escriure poesia per a desfogar-se i evadir-se dels seus problemes, però moltes vegades escriuen sobre un altre tema que no els toque tan a fons, bé, la poesia confessional és tot el contrari, escriuen temes que els toquen molt a fons, ja siguen temes que afecten el seu entorn o a ells mateixos.

Podem destacar com a escritor famosos d'aquesta poesia tant en la nostra llengua com una altra a: Silvia Plath, Anne Sexton, Federico García Lorca i el més a prop de nosaltres Vicent Andrés Estellés. 

En relació a aquests poetes i a molts altres han aparegut nou poetes que li posen música als seus poemes i els converteixen en cançons. Escriure poemes i posar-li una música també és un tipus de poesia confessional, perquè encara que quan anem a concert de vegades no ens donem compte de que la lletra d'una cançó pot ser la vida del cantant, moltes voltes ho és.

Jo crec que alguna vegada tots ens hem posat a escriure i ha eixit alguna cosa bonica, ací us deixe alguns veros que vaig fer i hem van agradar, no tenen res d'especial però son d'aquest tipus de poesia i m'agradaria compartir-los amb vosaltres.

Mort que s'apropa,                  Rebels,                        Penes,

que et porta,                          que naixen                   que naixen al son

que et ven.                            i tornen a somiar          de llàgrimes vives, o mortes

                                                                                   

Que és poesia?

Poesia és allò que volem que ho siga, una vinyeta, una imatge, una cançó, una persona... La poesia pot ser una pregunta sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre "jo", és a dir, moltes vegades quan escrivim nosaltres mateixos ens sorprenem del que hem fet i de les reflexions que possiblement hem tingut abans i després d'escriure. Quan tu escrius per exemple sobre els estudis, sempre o quasi sempre acabes reflexionant sobre qui t'agrada estudiar realment, que fas per a estudiar això, quin paper tens a la classe, a l'institut, com hauries de millorar...


Per altra banda poesia pot ser el mitjà de coneixement de la realitat, moltes poetes com Carles Riba per exemple estan ara tractant el tema dels refugiats als seus poemes per a aconseguir que la gent obri els ulls o simplement per a informar-nos, ja que els mitjans de comunicació no ho fan. Els poetes tracten temes socials també per a fer una crítica d'eixa realitat, és el cas de Vicent Andrés Estellés.

"Poesia és veure allò que no es veu i només s'aconsegueix des-robotitzant la mirada", crec que la imatge de dalt és un exemple clar del que pot ser també poesia. Estem acostumats a veure la poesia com allò que aprenen a classe i que devem analitzar i no mirem més enllà. Pot ser t'agrade o no la poesia, però això has de comprovar-ho per tu mateix. Crec que tots hauríem almenys d'agafar un tema que ens interesse i llegir poesia sobre ell, perquè millor que la poesia no el va expressar res.

Un poema també funciona com una sensació de sorpresa d'una primera vegada, és a dir, gràcies a un poema pots reflexionar sobre molts temes, pots compartir això que has llegit amb una altra persona i descobrir a altra gent que pensa com tu i sobre la teua visió de la poesia i de la vida en general.

       


































                  Per a mi, la poesia té molts significats entre els quals es trobaven els anteriors, però m'agradaria destacar també que la poesia és una manera de desfogament i de distraure dels problemes o la rutina, per exemple quan no puc dormir o estic cabrejada o trista per qualsevol cosa intente escriure poesia plasmant les meues emocions en eixos moments. Sóc d'eixes persones que es passen més d'una nit sense dormir parlant de la vida, dels problemes, de classe, de l'amor... i d'eixes que també pensa com Joan Fuster que deia: "Quan pateixes d'insomni mira fer de versos. Estic segur que molts grans poetes van començar així"

Recomane a tot el món llegir poesia perquè segur que amb una o una altra et senten identificats i inclús a lo millor s'animen a escriure també. Tu també pots fer poesia perquè ja ets poesia.